Santiago, el cuiner de 30 anys que dorm a l'Aeroport de Barcelona: "Porto aquí dos mesos perquè no podia pagar el lloguer"
El jove va arribar de Colòmbia i va treballar a les cuines de diferents restaurants i d'un hospital, fins que el van acomiadar i "tot va començar a vacil·lar"
Relacionat: Barcelona frena el sense sostre que desborda l'aeroport de Barajas: així és el model que Madrid mira de reüll
A mig camí entre les arribades i les sortides, la Terminal 1 de l'aeroport del Prat s'ha convertit en una mena de refugi improvisat per a Santiago —nom fictici posat a petició de l'entrevistat—, un jove colombià de 30 anys que, com tants altres, va arribar a Barcelona buscant una vida millor.
Avui, sense casa i sense feina, el seu “llar” és una terminal aèria, segons ha explicat en conversa amb Metròpoli.
Pertinences d'Andrés a la zona on dorm de l'aeroport de Barcelona Barcelona
Santiago va venir sol. A Colòmbia va deixar els seus dos fills petits i la seva família. “Volia trobar una feina per poder ajudar-los, per donar-los alguna cosa millor”, explica amb veu tranquil·la, mentre deixa la seva motxilla al terra, que ara és el seu llit. I durant un temps, ho va aconseguir.
Sense feina i al carrer, literalment
Va treballar com a cuiner en diferents restaurants, també a la cuina d'un hospital. Va llogar una habitació, va pagar les seves despeses, mantenir contacte amb la seva família a distància. Però un dia el van acomiadar. I tot va començar a tremolar.
“No vaig poder seguir pagant el lloguer. I d'un moment a l'altre, estava al carrer”, diu sense dramatisme, com si ho assumís amb una resignació apresa.
Des de llavors, dorm on pot: a l'aeroport, a estacions, a vegades a la platja —encara que aquesta darrera opció l'evita perquè “hi ha molts robatoris i problemes” i ell prefereix mantenir-se al marge de tot això, diu.
Pertinences d'Andrés a l'aeroport de Barcelona Barcelona
Un centre de dia ple i poques respostes
Cada matí, acudeix al centre de dia de Zona Franca, on pot dutxar-se i arreglar-se, tot i que assegura que cada vegada hi ha més gent. "Està ple. Molts estem en la mateixa situació”, explica.
La demanda d'aquests serveis ha crescut en els últims anys, i tot i que des de l'Ajuntament s'han implementat dispositius per a persones sense llar, "els recursos es veuen desbordats".
Dret a l'atur
Santi no culpa a ningú directament. Sap que hi ha professionals que es deixen la pell des dels serveis socials, però insisteix que "falten mans" per poder gestionar la situació dels milers de persones que avui en dia dormen als carrers de la capital, segons dades de l'Ajuntament.
El jove ha treballat a Espanya durant més d'un any i va saber fa uns dies gràcies als serveis socials que visiten de tant en tant l'aeroport, que li correspon l'atur.
“Em van explicar que em correspon una prestació per haver treballat més d'un any, però no sé com demanar-ho. Tot és molt complicat si no saps ni per on començar”, confessa.
Una estafa que el va deixar sense estalvis
Abans d'acabar dormint al carrer, va intentar llogar una habitació a Terrassa. Va contactar amb un suposat amo a través d'un portal de cerca d'habitatges, va pagar 600 euros de fiança i la primera mensualitat... però l'habitació no existia. “Va ser una estafa. Vaig donar tots els diners que tenia”, lamenta.
El jove assegura que quan va saber que l'havien estafat, en arribar al suposat pis per dormir després de treballar, va trucar als Mossos d'Esquadra, però no va rebre una solució.
Persones sense llar es refugien a l'aeroport de Barcelona Barcelona
Malgrat tot, no perd l'esperança. Cada dia busca feina al seu mòbil, des del terra de les instal·lacions de l'aeroport, mentre carrega el telèfon, mirant anuncis.
El jove, qui veu cada vegada les coses més difícils, posa l'atenció ara a aconseguir arribar a Eivissa aquest estiu, on potser hi ha més oportunitats laborals en la temporada d'estiu".
Una ciutat amb llums... i ombres
Des de les institucions s'han fet passos, però l'augment de persones en situació de vulnerabilitat --especialment en temps postpandèmia i amb una pressió creixent sobre el mercat de l'habitatge-- posa a prova la capacitat de resposta del sistema.
Persones sense llar es refugien a l'aeroport de Barcelona Barcelona
A la T1, els dies de Santi transcorren entre anuncis d'embarcament i esperes llargues. La terminal no és un llar, però almenys, com ell diu, "és un lloc on puc carregar el mòbil i seguir cercant feina".
I ell segueix aquí, aferrat a l'esperança d'una feina, d'un canvi i de poder tornar a parlar amb els seus fills sense haver de fer veure que tot va bé. “Jo segueixo buscant. Al millor demà hi ha sort”, conclou.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
