Vam dir la setmana passada que ens veuríem obligats a recordar-ho i repetir-ho. “L'activisme és una forma en què les persones inútils se senten importants”. Escrit per Thomas Sowell (1930), economista i filòsof polític nord-americà.
Afegí: “Inclús si les conseqüències del seu activisme són contraproduents per a aquells a qui diuen ajudar i danyen el teixit de la societat en el seu conjunt”.
Quatre gats, gatas i gates activistes es van manifestar a Barcelona contra els turistes. Els van disparar amb pistoles d'aigua. Van vandalitzar la façana d'un comerç. Es van enfrontar a un empleat d'hotel. Van llençar pots de fum...
Ningú els va aturar ni se'ls exigeix rendir comptes per assetjaments, amenaces i danys i perjudicis als afectats i a Barcelona. Lluís Sants, president de l'Associació de Comerciants del passeig de Gràcia, va donar la raó a Sowell.
“Es vol convertir el visitant en diana. Però sense turisme no hi ha ciutat cosmopolita, no hi ha cultura projectada i no hi ha ocupació estable”, va declarar. L'any passat el turisme va generar més de 10.000 milions d'euros.
Les imatges i vídeos que aquesta tropa penja a les xarxes presenten Barcelona com una ciutat ignorant, agressiva i tòxica. Quan la realitat és que els tòxics, tòxiques i tòxics són aquesta mena de demagogs sense causa.
Són una colla d'hipòcrites que a partir d'avui aniran a saturar la Costa Brava i la Cerdanya, per exemple. Allà esdevenen turistes de baix cost i alta ignorància. Perquè malmeten tot el que toquen, molesten i fan el ridícul.
Farts d'aquesta colla, a l'Empordà la tramuntana, i potser alguns afectats per ella, tomben les indicacions de camins rurals. Així eviten que circulin per allà i danyin finques i conreus per fer-se fotos i portar-se fruites.
Per això i per la seva petulància, en pobles de platges i muntanyes perjudicats, aquests turistes de Can Fanga (Barcelona) no són apreciats. Se'n riuen d'ells, els prenen el pel i el seu poc diner. La seva vestimenta estiuenca i hortera els retrata i delata.
Els hi diuen Dièse. Perquè recorren molts quilòmetres i gasten poc. Xavas, “foraster i impur”, va definir el malaurat escriptor Vicens Pagès Jordà. Indius, perquè vénen, ataquen i se'n van. Camacus, perquè no deixen de repetir ¡què macu! (què maco).
Aparquen on no es pot. Converteixen Roses i Cadaqués “en un Cafarnaüm intransitable”, Josep Pla dixit. Posen en perill parcs naturals i espais protegits. Fan tot el que a Barcelona no farien per por a les multes.
Es creuen propietaris de ports, platges, muntanyes, zones rurals i carreteres locals. Són barcelonins impresentables “d'un provincianisme inefable”, segons Josep Pla. Per això demanen ous de payés en lloc d'ous de gallina.
Cinc alcaldes de municipis de Girona ja han sol·licitat que es controli el turisme ciclista que va en grup. Són un perill públic quan pedalegen per carreteres petites i formen embussos.
Després es queixen i menteixen dient que se'ls criminalitza. Però són ells els que criminalitzen i ataquen els turistes i els barcelonins ben educats.
Lluís Salas sosté que “Barcelona es construeix amb polítiques públiques sòlides, inversió valenta i ambició compartida”. Però a aquests inútils molestos, ni aigua. Que la malgasten en pistoles.
*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir la intel·ligència artificial
