Un dit italiano –Piove, porco Goberno-- resumeix sàviament la temptació col·lectiva d'evitar responsabilitats per atribuir-les a un ésser abstracte, força desconegut, però amb els trets necessaris per encarnar l'enemic públic en qui descarregar els nostres fracassos.

Una bona part de la reacció mediàtica i política al gran apagó del dilluns respon a aquesta ànima tan anarquistancte com mediterrània.

La gent corrent ha tingut una resposta molt més civilizada, similar a la que van tenir quan la pandèmia i el confinament. Llavors, només quatre bojos van aixecar la veu. I només Vox, que ni tan sols va despenjar el telèfon per informar-se, va arribar a portar al Tribunal Constitucional les mesures del Govern.

Ara només hem sentit queixar-se, amb raó, aquells que han patit en pròpia pell les conseqüències més dures de la paràlisi que va generar l'absència d'electricitat, no tant perquè els fos impossible viatjar, per exemple, sinó perquè tampoc existien alternatives.

A Barcelona, al migdia va ser un desconcert general de gent que no sabia què passava ni què fer. Milers de persones mouent-se pel centre, però sense ganyotes. A la tarda, els qui no podien treballar i tenien cotxe van tornar a casa fent cues quilomètriques amb el mateix fastigueig que un divendres qualsevol camí del cap de setmana. I amb l'ídem resignació.

Els carrers de la ciutat es van quedar gairebé sense soroll, amb pocs vehicles que sortejaven els creuaments com habitualment fan les bicicletes i els patinets, com en una selva; tot i que en aquesta ocasió era una selva amable.

Els avis que encara conservem ràdios de piles vam poder connectar-nos a l'actualitat i sentir que alguns locutors, contaminats per aquest ambient tan polaritzat de Madrid, anunciaven la imminent compareixença del president del Govern "per donar explicacions".

Com si el succeït depengués únicament del Govern, com si estigués a l'origen del succeït i estigués obligat a explicar-nos per què no ho va impedir. Piove, porco Goberno.

He de reconèixer que la ràdio ens va salvar de la manca d'informació, però no de la desinformació. Em fa mal haver de dir-ho, però va ser una oportunitat perduda per demostrar que no només és el mitjà més popular i que aguanta bé la irrupció de les noves tecnologies, sinó que a més té qualitat i profunditat.

No és de rebut que l'esforç per mantenir l'antena oberta, sense publicitat comercial, i amb dificultats per comunicar-se i obtenir informació es vés ofuscat perquè la gran emissora va fer el caldo gros als alarmistes i va caure en l'especulació una vegada i una altra. Això té un nom molt lleig que no aniré a escriure.

Al final, vaig acabar fins al nas de la meva cadena vesprina preferida.

Es pot entendre que a un mitjà no li vagi agradar la intervenció del director general de Red Eléctrica Espanyola (REE), però no que un cop parla el president del Govern i dóna tres consells de rajo-- no desplaçar-se, no especular i informar-se bé--, aquest mateix mitjà sense solució de continuïtat doni peu als rumors sobre l'origen de la crisi.

Com que sóc un animal de costums i un addicte a la ràdio, a l'endemà em vaig connectar --per internet-- a la meva emissora matinera preferida. Més de les mateixes: crítiques, fins i tot xanxes, pel retard de les dues intervencions del president del Govern; i a preguntar a experts en la matèria, sense obtenir la resposta anhelada, sobre la possibilitat d'un complot.

Efectivament, el dilluns va ser el dia de la ràdio. Però no per bé. La gent del carrer va connectar millor amb la realitat --amb tranquil·litat i sense ganyotes-- que els professionals de les emissions. Un succés com el viscut ens va posar davant una contradicció profunda: una societat super-tecnificada, hiperconnectada, a la qual un accident li enfronta a la seva gran fragilitat i precarietat.

Com es torna al sòlid, a la seguretat total? ¿O és que mai han existit? ¿La seguretat d'un país passa exclusivament per la defensa, per les armes, o té un significat més ampli que inclou les telecomunicacions, el transport, fins i tot la sanitat? Cre que aquests eren, i són, els temes; no l'espectacle.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial