La calle de Consell de Cent de Barcelona / LUIS MIGUEL AÑÓN
Vivir en Barcelona

Les ‘superilles’ de Barcelona, un model de “ciutat accessible” segons la OCDE

L'organisme internacional destaca que aquestes transformacions urbanes afavoreixen la inclusió de persones grans i nens, i recomana la seva adopció per aconseguir ciutats "més accessibles, sostenibles i amb cohesió social"

Consell de Cent, de superilla exemplar a caos viari: un sotrac de la zona de vianants de Barcelona

Llegir en Castellà
Publicada

Noticias relacionadas

Barcelona, líder en urbanisme. La Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) ha destacat el model de les 'superilles' de la capital catalana com una de les millors pràctiques urbanes per afrontar el repte global de l'envelliment de la població i fomentar "ciutats inclusives i accessibles per a totes les edats".

En un informe publicat aquest dilluns, l'OCDE adverteix que les ciutats que no s'adaptin als canvis demogràfics mitjançant polítiques inclusives patiran importants costos econòmics i socials.

'Superilla' de la Calle Consell de Cent / LUIS MIGUEL AÑÓN

'Superilla' de la Calle Consell de Cent / LUIS MIGUEL AÑÓN

El document subratlla que l'envelliment serà un dels grans reptes de les pròximes dècades: s'estima que, en 2040, el 27,9% de la població en àrees metropolitanes dels països membres tindrà més de 65 anys.

Espais urbans pensats per majors i infants

L'OCDE apunta que la transformació de carrers i places en zones peatonals i d'ús comunitari mitjançant les 'superilles' beneficia especialment als col·lectius amb major vulnerabilitat en la mobilitat: les persones majors i la infantesa.

El sistema, que restringeix el trànsit motoritzat al perímetre dels blocs i recupera l'espai interior pels vianants, no només millora la seguretat i accessibilitat, sinó que també fomenta la interacció social, combat la solitud i millora la qualitat de vida urbana.

Entre els 36 indicadors que avaluen el seu impacte, destaquen dos vinculats directament a l'enfoc intergeneracional: la superfície destinada a jocs infantils i la proporció de persones majors de 65 i menors de 14 anys respecte a la població adulta.

Urbanisme adaptat al canvi demogràfic

El informe adverteix que els entorns urbans també estan envellint ràpidament, tot i que històricament han allotjat població més jove que les zones rurals.

Per això, l'OCDE insta els governs a promoure una planificació urbana flexible i inclusiva, amb disseny universal i habitatge accessible per a joves i majors.

No adaptar les ciutats a les diferents etapes de la vida, assenyala l'organisme, pot derivar en augment de la pobresa, problemes de salut i falta d'oportunitats per als joves, afectant directament a la productivitat i al creixement econòmic.

Grafitis a la superilla de Sant Antoni / GUILLEM ANDRÉS

Grafitis a la superilla de Sant Antoni / GUILLEM ANDRÉS

Habitatge intergeneracional i participació ciutadana

El informe també proposa fomentar models de convivència intergeneracional, com l'edifici a Alacant on majors i joves comparteixen espais i serveis.

Aquesta iniciativa, que combina lloguer assequible amb participació comunitària, contribueix a reduir la solitud, reforçar el teixit social i optimitzar recursos urbans.

*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir intel·ligència artificial