Puri, de 78 anys i atrapada nou hores en un tren cap a Barcelona: "Ens van treure per la finestra, no podíem ni anar al lavabo"

El caos no olorava, però avui a l'estació de Sants gairebé es podia respirar. Era d'hora, però el vestibul principal de l'estació ja estava cobert de cossos ajaguts sota mantes prestades, motxilles obertes, nens adormits al costat dels seus familiars asseguts al terra.

Les cues davant dels punts d'informació semblaven no avançar i el murmuri general a penes deixava espai al silenci. Però enmig d'aquella escena de resignació i cansament, va succeir alguna cosa inesperada: una onada d'aplaudiments va esclatar des d'un dels laterals de l'entrada principal.

No era una manifestació ni una protesta. Era alguna cosa molt més senzilla i humana: un grup d'avis per fi anava a ser traslladat al seu hotel, després de passar una nit i mitja jornada vagant, esperant després d'haver quedat atrapats en un tren durant nou hores a causa de l'apagada nacional que va paralitzar ahir la xarxa ferroviària espanyola.

"Va ser una experiència de supervivència"

Entre ells Puri, una dona de 78 anys, amb un abric doblegat al braç i la cara d'haver dormit poc, ha compartit amb Metròpoli com va ser tota l'odissea que va viure el seu grup de l'Imserso des que va sortir de Madrid a les 11 del matí.

El grup venia de viatge organitzat per passar uns dies a la capital catalana i el que prometia ser una escapada de descans es va convertir en una "experiència de supervivència" lamenta. "Vam estar nou hores tancats al tren, nou hores" diu Puri.

El tren en què viatjaven es va aturar prop d'un petit poble de Saragossa. La dona, amb un paper a la mà, assenyala el nom que havia apuntat en un paper: Salillas de Jalón.

"Vam poder anar al camp com si fos un lavabo"

Després de diverses hores tancats, els primers en arribar va ser la Guàrdia Civil, "Menys mal que van venir la Guàrdia Civil, un noi i una noia, i ens van tractar de meravella. Però ells no poden fer gaire", explicava Puri envoltada dels seus companys, amb una barreja de gratitud i impotència.

Poc després va arribar la UME i, davant la impossibilitat d'obrir les portes del tren i dels lavabos, van aconseguir evacuar qui necessitava anar al servei amb l'ajuda dels veïns del poble. "Ens van treure per la finestra fent servir una escala improvisada, perquè poguéssim anar al camp com si fos un lavabo", recorda.

A la conversa s'afegeix Miguel, un altre dels afectats, visiblement molesto: "Jo tinc 80 anys, ja no estic per a aquestes coses. M'he sentit pitjor que un animal, ens han abandonat", afirma amb indignació.

Després de tot, van arribar a Barcelona

Tant Puri com Miguel incideixen que la veritable feina la van fer els veïns i que sense ells no saben què hauria passat. "Ens van portar menjar i aigua, fins i tot els nens venien amb menjar per a nosaltres".

Va arribar la nit a Salillas de Jalón. "No veiem res, tot eren fars i llanternes" comenta. Al voltant de la una del matí, la Guàrdia Civil va aconseguir recol·locar totes les persones del grup en autobusos i en cotxes particulars i dels mateixos agents i van posar rumb a Barcelona. 

A les cinc del matí, el grup finalment va arribar a l'estació de Sants, exhaustos després d'hores d'incertesa. Van passar tota la nit en espera als bancs del vestibul.

amb els primers raigs de sol, Cruz Roja els va oferir aigua i menjar, un gest que, tot i que senzill, va ser molt agraït per qui havia passat la nit atrapats al tren.

Eren les deu i mitja del matí i una persona amb un cartell que anunciava el nom del grup s'apropava per donar la notícia que tantes hores portaven esperant, per fi podien anar a l'hotel a descansar. 

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant la intel·ligència artificial