La Casa Heribert Pons de Barcelona busca llogater per als seus baixos després d''expulsar' al supermercat il·legal
L'edifici ha estat adquirit pel grup immobiliari Núñez i Navarro, que té previst llogar l'espai per al seu ús comercial
L'Ajuntament de Barcelona tanca el supermercat 24 hores de la Casa Heribert
Els baixos de la Casa Heribert Pons de Rambla Catalunya, els mateixos on durant uns mesos va operar un supermercat 24 hores sense llicència, busquen un nou inquilí després de l'adquisició de l'edifici per part de Núñez i Navarro. Segons ha pogut saber aquest mitjà, el grup immobiliari té previst llogar l'espai per al seu ús comercial, una operació de la qual no han transcendit més detalls.
La resta de l'edifici, d'uns 8.080 metres quadrats, albergarà oficines, reforçant així una de les principals carteres de la firma. La immobiliària és també propietària d'actius com el número 20 de pl. Catalunya o el 593 de l'av. Diagonal, en ple districte financer.
Relegat a una botiga de queviures
L'històric edifici de l'Eixample, obra de l'arquitecte Alexandre Soler i March, tindrà una nova vida després que els seus antics propietaris -un holding vinculat a la farmacèutica italiana Angelini- el lloguessin a un empresari asiàtic, propietari d'una desena de supermercats a Barcelona.
Baixos de la Casa Heribert Pons de Rambla Catalunya Barcelona
Abans de relegar els baixos de la Casa Heribert a una botiga de queviures, el propietari del negoci suposadament "es va emportar" part de la decoració modernista i del mobiliari que encara es conservava, tal com els veïns de la zona han explicat al periodista Víctor Riverola.
"Alguns van veure com diverses furgonetes negres treien de nit algunes pintures i escultures, algunes d'elles atribuïdes a Domènech i Montaner", assenyala Riverola a Metròpoli. Obres de les quals ningú sap res i el presumpte infractor ha fet i desfet a la seva voluntat sense conseqüències.
Sense llicència d'activitat
El grup immobiliari liderat pels germans Josep Lluís i José María Núñez Navarro -fills de l'expresident del FC Barcelona i fundador de l'empresa, Josep Lluís Núñez- ha pagat una quantitat propera als 30 milions per un dels actius més emblemàtics de Barcelona, tal com va avançar Expansión fa uns dies.
Ara només queda per conèixer qui ocuparà els baixos comercials de l'edifici, que durant dos mesos van estar envoltats de polèmica. El 3 d'agost de l'any passat, el local es va convertir de la nit al dia en un supermercat 24 hores. Tres dies després, l'Ajuntament de Barcelona li va obrir dos expedients per no comptar amb llicència d'activitat.
L'antic supermercat 24 hores de la Casa Heribert Pons Barcelona
A més, tampoc van sol·licitar els permisos d'obra corresponents, una situació que va causar estupor i indignació entre els barcelonins. El 24 d'octubre, més de dos mesos després de la seva obertura, el consistori precintà el supermercat, donant per finalitzat un episodi que la ciutat espera no tornar a viure.
Esclat modernista
Fins al 2013, la Casa Heribert va ser la seu de la Conselleria d'Economia i Finances de la Generalitat. Aquell any, el Govern d'Artur Mas va vendre l'edifici juntament amb altres propietats per cobrir les necessitats de tresoreria de l'administració catalana. L'operació es va tancar mitjançant subhasta per 23,2 milions i l'immoble va passar a mans del grup farmacèutic Angelini.
Casa Heribert Pons de Rambla Catalunya Barcelona
De l'edifici modernista destaquen els detalls dels balcons -obra d'Eusebi Arnau-, una al·legoria a l'art, la pintura, la música, la literatura i l'escultura. L'immoble, ubicat al número 21 de Rambla Catalunya, va ser construït el 1907 per servir de residència habitual.
El seu promotor, Heribert Pons Arola, era un empresari de Manresa que va voler aixecar un edifici que reflectís l'esplendor i la modernitat de l'època. El resultat va ser una estructura imponent, amb una façana que revela una clara influència de l'estil Sezession vienès, i que està catalogada com a Bé d'Interès Local.
Al llarg de la dècada de 1930, la Casa Heribert va ser objecte d'una important remodelació per adaptar-se al seu nou ús com a edifici d'oficines. Malgrat les transformacions internes, es van conservar tant el vestíbul com la façana original, preservant així el caràcter modernista del conjunt.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
