Aquest és el sou que es necessita per viure bé a Barcelona, segons la IA: "La xifra mínima que ningú s'atreveix a dir"
L'elevat preu dels lloguers està obligant molts barcelonins a buscar alternatives per viure fora de la capital catalana, ja que actualment es destina bona part dels salaris a l'habitatge
On es construeix la vivenda pública a Barcelona: així serà la ciutat d'aquí a 25 anys
Noticias relacionadas
Barcelona és, ara com ara, una de les ciutats més cares del sud d'Europa. La capital catalana enfronta una crisi estructural d'habitatge que amenaça el benestar i l'estabilitat de milers de residents. El preu del lloguer s'ha disparat en els últims anys, convertint-se en la principal despesa per a la majoria de barcelonins i deixant fora del mercat a qui no arriben a ingressos elevats.
Viure en un pis individual a barris cèntrics o medianament ben connectats s'ha tornat inassolible per a bona part de la població, la qual cosa obliga a molts a compartir habitatge, mudar-se a la perifèria o destinar més del 50% del seu sou al lloguer.
Pisos a Barcelona en una imatge d'arxiu
Aquesta pressió constant sobre l'habitatge no només redueix la qualitat de vida, sinó que accentua la desigualtat i expulsa progressivament els residents de rendes mitjanes i baixes del centre urbà.
Salari baix
Viure bé a Barcelona costa, i molt més del que reflecteixen les xifres oficials. Mentre que el Salari Mínim Interprofessional (SMI) a Espanya se situa en 1.184 euros nets mensuals el 2025, la realitat del cost de vida a la capital catalana va per un altre camí.
Segons una estimació basada en dades actualitzades i analitzades per intel·ligència artificial, el sou mínim realista per viure amb autonomia, estabilitat i benestar a Barcelona ronda els 1.800 euros nets al mes. Una xifra que supera amb escreix el salari mitjà i que, tanmateix, s'apropa més al que realment costa mantenir una vida digna a la ciutat.
Treballador industrial PIXABAY
La diferència entre "sobreviure" i "viure bé" és clau. Sobreviure és compartir pis, ajustar cada euro, renunciar a l'oci, estalvis i a l'estabilitat emocional. Viure bé, en canvi, implica poder llogar un habitatge individual si així es desitja, sense haver d'exiliar-se forçosament a la perifèria; accedir a una alimentació saludable; mantenir un nivell mínim d'oci i formació; i, sobretot, tenir la capacitat d'estalviar almenys un 10% de l'ingrés mensual.
Això, en termes econòmics, es tradueix en uns despeses mensuals aproximats de 1.870 euros, repartits entre lloguer, subministraments, menjar, transport i altres despeses personals.
Alts preus de lloguer
A escala residencial, els preus de lloguer no deixen de pujar. A barris com l’Eixample o Gràcia, un pis d'una sola habitació ja supera els 1.100 euros. Inclús en zones més allunyades, els preus no baixen dels 850-900 euros. A això cal sumar l'encariment constant de subministraments, aliments i transport, en un context d'inflació persistent que ha disparat el cost de la vida.
Claus d'un pis / PIXABAY
Alguns opten per compartir pis o traslladar-se a municipis propers com L’Hospitalet, Santa Coloma o Badalona. Tanmateix, aquestes solucions també tenen els seus límits: els sous solen ser més baixos fora de Barcelona, i les despeses de transport i l'accés desigual a serveis de qualitat poden reduir o anul·lar l'estalvi. En molts casos, no es tracta d'una elecció lliure, sinó d'una renúncia forçada davant la impossibilitat de sostenir una vida independent a la ciutat.
Comparació amb altres capitals europees
La situació s'agreuja si comparem amb altres capitals europees. Barcelona té un cost de vida similar al de ciutats com Berlín o París, però amb sous notablement més baixos. Mentre que a Berlín el sou mitjà net és d'uns 2.500 euros, a París ronda els 2.400.
A Barcelona, la mitjana a penes arriba als 1.700 euros, i el cost de vida se situa en els 1.800. El desequilibri és estructural i afecta especialment a joves, treballadors precaris i a la classe mitjana urbana.
La conclusió és clara: per viure bé a Barcelona el 2025 es necessiten, almenys, 1.800 euros nets al mes. Tot el que estigui per sota d'aquesta xifra és, de facto, una supervivència disfressada de normalitat. Barcelona continua sent un reflexe d'èxit i modernitat, però la bretxa entre el discurs oficial i la realitat econòmica expulsa bona part dels seus ciutadans per la porta de darrere.
*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir intel·ligència artificial
